EL BLAU QUE VE DEL SOL
Taller familiar de cianotípies amb les Tecletes al Teatret del Serrallo.
Hem fet aquest taller de treball amb la cianotípia, amb famílies de Tarragona, que han vingut a l’espai del port. Un cop més els nens i les seves famílies han descobert la tècnica de la cianotípia amb la seva riquesa d’opcions i maneres de treballar, descobrint fascinats aquest antic procediment fotogràfic monocrom, que permet aconseguir una còpia d’una imatge o objecte original, en color blau cian, anomenada cianotip.
Hem observat els objectes i les seves formes, la seva projecció en el paper, les llums, les ombres, els reflexos, i han imaginat com serien les composicions que després apareixerien al paper emulsionat. Han exposat els papers al sol observant els canvis de to de l’emulsió, en el decurs de l’exposició, per anar després a les cubetes de rentat i veure com les imatges es tornen blaves.
La cianotipia és un procediment de copiat de negatius, o objectes en paper, que dóna com a resultat imatges blaves (color cian, d’aquí el nom). Té el seu origen en una reacció química, descoberta en 1842 per W.Herschel, que va observar com les sals fèrriques es tornaven sals ferroses per l’acció de la llum. Si es barreja en certes proporcions citrat de ferro amoniacal i ferrocianur de potassi, es forma una sal fèrrica fotosensible que després de l’exposició a la llum ultraviolada es redueix, donant lloc a sal ferrosa que combinada amb el ferrocianur de potassi forma un precipitat de ferrocianur ferrós insoluble a l’aigua. Aquest producte final és el que es coneix com a blau de Prússia o turquesa.
La botànica britànica Anna Atkins va conèixer aquest descobriment i el va posar en pràctica immediatament, publicant un llibre il·lustrat exclusivament amb cianotips d’algues de tota la costa de Gran Bretanya. Podeu llegir aquests interessants articles sobre ella i el seu treball pioner: