FORMACIÓ per a mestres “Oriol Maspons. La fotografia útil”.

Projecte dissenyat i conduït per Eugènia Ortiz i Món Casas.

Formació realitzada per a docents d’ESO, a partir de la necessitat de conèixer i treballar amb ells la figura del fotògraf Oriol Maspons i la seva obra, per participar en el projecte educatiu realitzat conjuntament amb el MNAC i amb diversos centres educatius.

És la primera gran exposició retrospectiva de l’obra del fotògraf barceloní Oriol Maspons al MNAC que presenta més de 40 anys d’intensa activitat en els àmbits del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat. Amb la referència a aquesta exposició i la formació als mestres, vam iniciar el projecte i el treball posterior amb els joves.

Inicialment vam visualitzar amb els docents una selecció d’imatges dins de l’exposició, per comprendre l’obra d’Oriol Maspons i la seva aportació en la documentació visual, la narrativa fotogràfica, el gènere del retrat, el reportatge social o el reportatge de premsa en l’àmbit nacional, perquè comprenguessin l’abast i els trets que van fer característic el seu treball, així com la visió de la fotografia com una eina de treball, amb una finalitat pràctica.

Qui era l’Oriol Maspons?

Un fotògraf català molt innovador en el seu moment, influït per mestres estrangers com BrassaÏ, Cartier-Bresson, R. Doisneau, o d’aquí com F. Català-Roca, que va incorporar-se a l’Associació Fotogràfica de Catalunya l’any 1951, com a fotògraf amateur. El 1955 es va traslladar a París, on freqüentava els cercles fotogràfics. De tornada a Barcelona, es va convertir en professional i es va associar amb Julio Ubiña amb qui va treballar i muntar estudi fotogràfic col·laborant durant molts anys. Va col·laborar amb La Gaceta Ilustrada, L’Oeil, Paris Match, Boccaccio, Expression, Elle , entre d’altres. Va publicar un gran nombre de llibres, incloent-hi els la col·lecció “Palabra e Imagen” de l’editorial Lumen com: Toreo de Salón , amb Julio Ubiña i texts de Camilo José Cela; o “La caza de la perdida roja”, amb textos de Miguel Delibes o “Poeta en Nova York” , amb imatges seves i poemes de Lorca.

Que va fer? Quina va ser la seva aportació?

La seva obra és un gran testimoni de la seva época, especialment dels anys 50, a Barcelona, París, Londres o Eivissa, sempre amb un tarannar innovador, doncs estava molt connectat a l’estranger i a les noves corrrents fotogràfiques.

Què és la fotografia útil vs. fotografia artística?

Maspons marcava una diferència entre la mirada amateur i la mirada més dirigida que dóna un encàrrec, sigui laboral o de qualsevol tipus, i la reivindica, com ens diu el títol de l’exposició, com un llenguatge comunicatiu amb una finalitat útil, pràctica.

Oriol Maspons i Julio Ubiña en un terrat.

Vam revisar conjuntament amb els mestres, alguns conceptes fotogràfics bàsics a tenir en compte en el treball amb els alumnes, observant en les imatges de l’exposició els conceptes fotogràfics breument, per entendre’ls millor i integrar-los. Per exemple:

La llum com a protagonista de les imatges, com a element essencial de la fotografia. és la seva expressió, el sentit de la fotografia, analizant com en diferents situacions de llum obtindrem imatges diferents. Com defineix els volums, els espais, les persones o com atrau la mirada. Observem com és la llum de l’escena? Hi ha prou llum? És suau o dura? Artificial o natural? D’on ve?

El llenguatge en b/n, veient com el blanc i negre és un llenguatge diferent del color, és un llenguatge més simbòlic, no natural per la nostra mirada, que despulla la imatge de qualsevol distracció i ens du a veure l’essència de la fotografia per mitjà de les formes, els tons, els contrastos…

O. Maspons: Sèrie d’Eivissa.

L’enquadrament com a decisió primordial del fotògraf, com posiciono la càmera en horitzontal o en vertical? Què deixo a dins i què deixo a fora de la visió?, què volem mostrar i de quina manera?, o què passa si retallo una forma, una cara, un edifici o si l’agafo sencer?

O. Maspons: Sèrie de París.

El punt de vista des d’on fem la fotografia també és molt important, com ens posicionem davant d’un subjecte o escena, estem al seu nivell?, o cerquem un punt de vista picat o contrapicat?, inclús zenital o nadir, quina visió ens dóna del que tenim davant?, com varien les formes?, a quina distància decidim estar? a prop o lluny? quina relació establim amb els objectes o persones protagonistes?…

Esquerra: O. Maspons: Poeta en Nueva York. Dreta: O. Maspons: Edifici Gratacós (Quadern d’Arquitectura).

La composició és l’art d’organitzar els elements que conté la meva imatge, les línies, els objectes, la llum, les persones. Componem quan enquadrem també, i si és possible, podem moure els elements que hi ha en escena i organitzar-los, per destacar-ne algun o fer una lectura dirigida de la imatge. Quan observem la composició d’una imatge, ens fixem si hem aconseguit una escena equilibrada, un conjunt harmònic interessant… Està en equilibri? Hi ha línies de fuga? Hi ha línies verticals, horitzontals o diagonals?

Vam visionar alguns reportatges com “Toreo de salón”, com a exemple de fotollibre, com a narració fotogràfica, amb un sentit de l’acció i de la descripció molt interessants, analitzant com componia una sèrie d’imatges per narrar un món i les històries que hi ha darrere, integrant diferents gèneres fotogràfics, que l’ajuden a “explicar-les” visualment: el paisatge, el retrat, el bodegó, la natura morta, o el reportatge social, com aquest tipus diferents d’imatges poden combinar-se i construir un relat més ric i com això provoca un tipus de narració o un altre.

O. Maspons: Portada i diverses imatges de “Toreo de salón”.

Vam incidir en el fet que cada imatge explica una història que hi ha al seu darrere, com ho fa amb el que mostra i amb el que amaga, amb la manera com ho fa i els diversos recursos fotogràfics…

Els vam convidar a mirar les imatges i imaginar què hi havia al darrere, quin món o història explicaven i com ho farien ells…

Vam oferir un moment de reflexió davant de les tres sèries fotogràfiques: Poeta en N.Y, Quaderns d’arquitectura i Barcelona pam a pam, per explicar i entendre la visió d’una ciutat a partir de tres encàrrecs molt diferents i com això afecta la manera de fer les fotografies.

Mostrant-los més treballs editorials, vam observar la relació que s’estableix entre la imatge i el text, com s’endrecen i es componen per mostrar el que vol l’autor, per destacar-ne un o altre, etc. En gran part de les portades fotogràfiques de Maspons, la imatge il·lustra la temàtica a tractar, la idea principal del llibre o el que en volen destacar. El dissenyador jugava amb la fotografia i el títol o text per “maquetar” el producte final, organitzant l’espai visual per donar una lectura clara, fent entenedors els continguts i destacant els titulars o elements protagonistes, com hauran de fer alumnes i mestres en el seu projecte de treball.