Cliente: Biblioteca Roca Umbert de Granollers.
Date:April 19, 2023

FOTOPOEMES. POESIA VISUAL a la Biblioteca Roca Umbert de Granollers.

Taller de FOTOPOEMES realitzat a la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, experimentant la poesia visual i la creació de metàfores visuals inspirats i inspirades per l’obra de Joan Brossa i de Chema Madoz

Brossa i Madoz comparteixen inquietuds, per a ambdós els objectes són motiu de descoberta i representen una oportunitat per al joc, i això vam proposar a les persones participants: explorar els objectes per mitjà de la fotografia, jugar amb la seva visió i interpretació dels objectes a la recerca de metàfores visuals.

Joan Brossa va comprendre ben aviat que la imatge també podia formar part de la poesia tot fent que la fusió entre ambdues s’esdevingués de forma natural. Sota aquesta premissa que ell resumia com a «un eixamplament d’horizonts cap a la llibertat», va treballar amb altres gèneres creatius com són la novel·la, les arts gràfiques, el teatre, el cinema i l’obra pública. La llibertat sempre va ser un camp d’experimentació per a Brossa, els límits quedaven molt lluny. De la mateixa manera, Madoz surt dels límits imposats per les categoritzacions i explora altres àmbits.

Hi ha una similitud en alguns aspectes de les seves obres; no només en el seu vessant més conceptual, on tots dos recorren a la construcció poètica, sinó també en un vessant més formal. Però d’altra banda, els seus processos són tan diferents, que les possibles similituds en els resultats no deixen de guardar les característiques pròpies de cadascun, ressaltant així la seva pròpia identitat en els aspectes comuns.

Tots dos juguen a la frontera entre llenguatge i imatge, cercant noves formes d’expressió i de poesia visual,

El concepte de la fotografia en Chema Madoz està molt proper al concepte de llenguatge, el qual, per expressar un missatge recorre a una sèrie de signes col·locats sota una estructura que els dóna sentit i sota un context que els situa. El plantejament i la posada en escena són inseparables. L’objecte és llavors un element que Brossa i Madoz comparteixen, cadascun des del seu imaginari i inquietuds.

Les persones que va participar van treballar en aquesta direcció, veieu-ne alguns resultats: