La Cianotipia és un procediment d’impressió fotogràfica per contacte, que dóna com a resultat una impressió en cian, un color artificial aconseguit per la reacció de les sals ferroses del paper, a l’exposició dels rajos UVA, inexistent a la natura. Aquest procediment va ser popular en els cercles d’enginyers fins al segle XX. És un procediment senzill i econòmic que produeix còpies a gran escala d’un treball que en anglès es coneix com a blueprints. En el procés es fan servir dos productes químics: el ferrocianur potàsic i el citrat amònic de ferro.
En aquesta ocasió hem fet un treball de cianotípies amb els alumnes de 1r de BAT del Tècnic Eulàlia, on van enregistrar en el paper objectes i algunes imatges fotocopiades en acetat, per obtenir aquestes imatges amb les seves característiques tonalitats blaves. No obstant i donat l’absència de sol, vam fer proves per valorar opcions i resultats, i ens va semblar que seria interessant fer un treball mixt, exposant tradicionalment els papers emulsionats a la llum, al llarg de 15 o 20 minuts, intervenint a damunt dels papers amb pinzells i aigua, obtenint resultats molt curiosos i ben diferents. L’absència del sol no va permetre aconseguir imatges que reproduíssin els objectes de manera fidel, però sí unes imatges latents o unes textures aquoses molt riques i curioses. Veieu-ne alguns resultats:
Vam seguir treballant en aquesta direcció i van fer diverses intervencions amb aigua, a cops dibuixant, d’altres només esquitxant, i sempre en diferents moments i durades de l’exposició, d’aquí els resultats tan diversos. Ha estat un inici formal interessant per treballar la cianotípia.