FotoPoemes Navarcles BIBLIOLAB

Fotopoemes. Activitat fotogràfica i plàstica que ens permetrà descobrir, la relació entre les imatges i la poesia, tot analitzant el treball de Joan Brossa i Chema Madoz ens endinsarem en un món ple d’objectes i paraules que no deixaran de sorprendre’ns…

Què és la poesia visual? Quin paper hi juguen els objectes quotidians? Com mirem un objecte? Poden aquests arribar a sorprendre’ns? Influeix la llum en el significat de l’objecte? I el punt de vista? I la composició? Donarem una sèrie de pautes sobre la tècnica fotogràfica a l’hora de fotografiar un objecte o bodegó als assistents per entendre totes les preguntes plantejades, què és el punt de vista? I l’enquadrament? Com puc modificar la llum? Llum dura, llum suau, llum filtrada, llum indirecta, llum directa, com organitzo, componc, els elements que vull fotografiar per donar més força a la imatge final? Juguem amb els objectes, els mirem, els hi donem la volta… Cerquem nous significats per aquell mateix objecte.

Tenim una idea i la portem al pla fotogràfic, ara bé com fotografiar una idea? Com treure el màxim partit d’una imatge?… Treballarem en la frontera entre llenguatge i imatge. El qual, per expressar un missatge recorre a una sèrie de signes col·locats sota una estructura que els dóna sentit i en un context que els situa. El plantejament i la posada en escena són inseparables. L’objecte serà un element que tots compartirem cadascun des del seu imaginari i inquietuds.

Ens inspirem en el treball de Joan Brossa com a poeta visual, i de Chema Madoz amb les seves metafòriques imatges. Contemplem els seus treballs per separat i el seu treball comú del Fotopoemari, i ens adonem de les possibilitats d’explorar els objectes, les formes, els significats, les idees, que cercarem amb el nostre treball fotogràfic.

Hi ha una similitud en alguns aspectes de les seves obres, no només en el seu vessant més conceptual, on tots dos recorren a la construcció poètica, sinó també en un vessant més formal. Però els seus processos són tan diferents, que les possibles similituds en els resultats no deixen de guardar les característiques pròpies de cadascun. Tots dos juguen a la frontera entre llenguatge i imatge. L’objecte és el protagonista que Brossa i Madoz comparteixen. Per a Brossa i Madoz l’objecte és una oportunitat per al joc i la descoberta, així ho transmetem als participants.

El concepte de la fotografia en Chema Madoz està molt proper al concepte de llenguatge, el qual, per expressar un missatge recorre a una sèrie de signes col·locats sota una estructura que els dóna sentit i en un context que els situa. El plantejament i la posada en escena són inseparables.

Madoz, a diferència de Brossa, mai posa títols a les seves imatges, la qual cosa significa que dirigeix menys l’espectador cap a la seva idea, deixant que aquest sigui sencerament responsable de les seves conclusions. Aquesta absència de títol, obliga l’espectador a posicionar-se davant de la imatge, encara que és cert que aquest exercici de posicionament és sempre necessari, atès que sense ell les imatges no ens parlarien, les de Madoz necessiten especialment un criteri clar. En cas contrari, només hi trobaríem el silenci d’uns objectes quotidians.

Proposem als participants jugar amb els objectes i les imatges, trobant nous sentits als elements, cercant metàfores visuals que ens sorprenguin.

Hem seguit amb la recerca fotogràfica, retratant objectes i escenes que ens sorprenguin i ens facin pensar, transformant conceptualment les coses i cercant associacions o idees que ens convidin a reflexionar i observar.

Per acabar, les participants han imprès les imatges prèviament seleccionades, hem contemplat les escenes individualment i en díptics, valorant els jocs visuals i escollint el format per imprimir-los i acabar els seus Fotopoemes.

Fotografíes de Gemma Rosas, Isabel Sanuesa i Mònica Serrano.